Llibre electrònic = llibre pirata?

Imatge ereader
'Nook Storytelling A New Way 2+of+2'

Aquesta és la qüestió que es planteja el reportatge de El País: La tableta da alas al libro pirata, un fet de què es queixen els editors.

“Adapteu-se als nous temps”, “Renovar-se o morir”, “Qui no puja a  l'ona es queda al davall” són alguns dels comentaris que han fet els lectors, referint-se als editors i a la necessitat que digitalitzen els llibres per adequar-se a les noves demandes.  Molts d'aquests són usuaris del llibre electrònic i, en general, critiquen els elevats preus i la incompatibilitat de formats al mercat espanyol. D'altra banda, la majoria creu que el suport electrònic no trencarà la cadena de valor del llibre i que si sobren intermediaris aquests no són, precisament, els editors. Una idea que s'han afanyat a defensar els mateixos editors, que també han comentat l'article. Aquests assenyalen els escassos beneficis que s'emporten i demanen que no se’ls acuse de ser uns “lladres”. Però, de tot aquest debat, potser l'aspecte més destacat, de cara al factor cultural, és el fet que el llibre electrònic està contribuint a augmentar els índex de lectura, com apunten molts usuaris. D'entre tots, em quede amb aquest comentari: “des que tinc un ebook, devore els llibres”.

Idees per als docents

Font FlickrCC

Hi ha planes webs que constitueixen autèntiques fonts d'inspiració per als professors. Un bon exemple l'és l'espai de recursos del web de la Fundació Bromera.  Hi podem trobar, per exemple, algunes de les millors experiències que s'han portat a la pràctica a diferents centres educatius del nostre territori, premiats per la seua tasca d'animació lectora. És el cas de l'experiència guanyadora del IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura Ciutat d’Alzira 2009. Llegint la proposta Ausiàs i Martorell a la motxilla. Desc-obrim els clàssics al batxillerat, ens n'adonem que és possible una altra manera de fer. Es tracta d'una experiència arriscada, però d'allò més enriquidora i apassionant, que ens obri els ulls i ens convida a explorar altres camins per a l'ensenyança.

"La casa de gel" a la biblioteca

font: FlickrCC

Podem trobar un exemplar de l'obra amb què Joan Pons va guanyar el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2009;  La casa de gel, en un munt de biblioteques de la nostra comunitat. Si us interessa està disponible a la de Llíria, L'Eliana, Paiporta, Quart de Poblet, Benaguasil i Manises, entre d'altres. Consulteu-ne la disponibilitat a la Xarxa Electrònica de Lectura Pública Valenciana.

Escoltem a qui hem llegit



Vicent Lluch (Font: google imatges)



El contacte directe amb l'escriptor d'un llibre que has llegit i que, a més, t'ha agradat és, si més no,  una experiència d'allò més enriquidora. I, en el cas dels “aprenents de lectors”, l'activitat pot convertir-s'hi en un ganxo perfecte. A més, els escriptors estan molt més prop del que moltes vegades ens imaginem i hi ha diverses vies per posar-se en contacte amb ells  i organitzar-ne una visita al centre. Imaginem-nos que a classe hem llegit el llibre de Vicent Lluch: Temps de conquesta (Bromera, 2007) - amb el qual va guanyar el Premi Far de Cullera de narrativa històrica juvenil -, i volem aprofundir més en el context històric de l'obra. Res millor que rebre una visita de l'autor que, de segur, n'estarà encantat.

Emocionar el public d'ara amb les històries d'abans

Tots hem passat por quan els nostres pares, avis o germans grans ens han explicat qui era l'home del sac. Un personatge que, malgrat el pas del temps, continua atemorint les criatures. Feu-ne, si no, la prova. Ara bé, la història s'ha de contar amb gràcia. El bon orador ha de ser capaç que el públic s'emocione, s'implique. Això passa ara i passava abans. Les rondalles ben contades feien riure, plorar o, en el cas de la de l'home del sac, tremolar de por. Uns sentiments que Josep Franco ha recuperat i ha recopil·lat a les seues “Rondalles Valencianes” de la col·lecció Grans Obres de Bromera. La història de l'home del sac, la del jugador del Molí o la història de Daniel el sabater formen part d'aquest conjunt de nou rondalles, totes elles ben il·lustrades. D'això se'n va encarregar el pintor i il·lustrador d´Alcoi, Enric Solbes, qui va morir fa un any, el 20 de desembre de 2009,  Va donar forma i color a un munt d’històries de la literatura infantil i juvenil; El Bruixot Tararot, Criatures minúscules, Les Metamorfosis, La ciutat submergida, La fugida del mar, Jocs tipogràfics o El Primer dia d'escola, aquests tres últims editats per Bromera, editorial de què, per cert, en va ser el responsable de la imatge gràfica. Per  conéixer més a fons la seua trajectòria, es pot visitar la seua pàgina web.

Amb "J" d'Ana Juan

A la pàgina web del Servicio de Orientación a la Lectura podem trobar informació sobre Ana Juan. Dins l’apartat de Professionals clickem en Directori, a continuació hem de triar l’opció Galeria d’escriptors i il·lustradors espanyols  i, d'entre les lletres de l'alfabet, triem la que correspon al cognom de l'autora; la  J .  En triar el nom d'Ana Juan, s’obrirà una pàgina on podem trobar la biografia, algunes de les il·lustracions, els premis que ha guanyat i altres enllaços, com ara la seua web, o d'altres que parlen de les seua tasca.

Ana Juan, guanyadora del Premi Nacional d’Il·lustració 2010

Aquest titular el vaig llegir fa, aproximadament, dos mesos a El País. En aquell moment no vaig fer massa cas de la notícia, perquè la veritat és que no en conec cap de les seues obres. Però, en tornar a llegir el nom d'Ana Juan, m'ha picat la curiositat d'indagar un poc en la seua trajectòria. Només cal fer un click i entrar a la seua magnífica web per entendre aquest merescut reconeixement. Paga la pena fer una ullada a les portades que ha il·lustrat.

I d'imatges que enamoren...passe a comentar un llibre que tracta el tema de l'amor. O, millor dir, el desamor. Porta per títol "O único que queda é o amor" i l'autor és Agustín Fernández Paz, qui va guanyar el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil en 2008.  Tot i que la majoria de la seua obra és en gallec o en castellà, trobem la versió d'aquesta obra en valencià: "Només ens queda l’amor", editada per Bromera. Un bon llibre per recomanar als adolescents i als qui, una vegada, ho vam ser.



Agustín Fernández Paz



“Els fabricants de muntanyes”

És el llibre guanyador del premi Lazarillo d’Il·lustració 2009, que atorga l’Organització Espanyola del Llibre Infantil i Juvenil.  L'autor és Alberto Pérez Villacampa, mentre que l'il·lustrador  és Jorge del Corral. Aquest, al seu bloc, defineix l'obra com "una bonica i divertida història sobre aquells cavallers que es van prendre les molèsties de cicellar les muntanyes que ens envolten". L'obra ha estat publicada en català, per Bromera i Animallibres i en castellà, per l'editorial Algar .

Redescobrint...

És el que té la xarxa; que ens permet redescobrir el món que ja coneixiem, donant-li un nou aire. Hem aprés a escriure, a llegir i a comunicar-nos, de nou. I el millor de tot és que aquestes noves fórmules no són substitutòries de les que ja coneixiem. No només en són complementàries, sinó que estan pensades per enriquir-nos. O, millor dit, les hem de pensar així.